Patí Hoquei Club Sant Cugat

El P.H.Club Sant Cugat va començar les seves activitats com a club d'hoquei al any 1.967 ons diversos equips van iniciar els seus entrenaments.

Els primers partits es van disputar el 8 de desembre de 1.969 davant del Cerdanyola, club decà del hoquei nacional.

Aquests partits eren la culminació de dos anys d'escola, Mossèn Juli va beneir l'estic de la inauguració, que avui es conserva en el Meson.

El club començar amb dos equips i uns quinze jugadors. Es forma un equip Sènior que milita a Segona Catalana i es posen les bases del P.H.C. Sant Cugat formant jugadors amb els nens i els nois que desitjaven jugar a l'hoquei sobre patins.

La pista Méndez va ser la primera pista de joc i entrenaments. Era una pista descoberta, com tant d'altres per aquella època, en que hi havia pocs pavellons coberts.

En aquells anys (70-80) jugar amb pluja i neu, amb molt de fred era normal. Jugar a Taradell per la nit en ple hivern, en una pista des de la que es veia tota la Plana de Vic, va ser una experiència inoblidable, com desplaçar-se al Clot amb el junior del 1985 i jugar amb la neu blanquejant la pista, o al JMJ amb prebenjamins (1983) jugar un partit, clau per a classificar-se per les eliminatòries del campionat de Barcelona, plovent a bots i barrals. Els més experimentats portaven rodes i tacs d'alumini de recanvi, encara que no servien de molt. Vist des de la perspectiva actual jugat en aquelles condicions ens sembla absurd, i perillós, perquè allò no era hoquei ni res que es semblés.

El negre i el vermell són els nostres colors, de fet aquests colors son el propis de la nostra ciutat i sempre han anat units al P.H.C. Sant Cugat, encara que no sempre els dos colors han tingut la mateixa importància. En els primers equipatges les samarretes eren completament vermelles i el pantalons negres.

Durant el decenni del vuitanta el vermell va cedir el protagonisme al negre i així ha estat fins ara.

L'any 1984, al inicis dels primers entrenaments, quan els més petits van acudir a la pista en la seva hora d'entrenaments, es van trobar el pavelló tancat. El llavors responsable tècnic en Roc Mestres, sense encomanar-se a ningú va fer canviar-se a tots els nens com si fossin a entrenar i els va posar a patinar en la cruïlla de la Rambla del Celler i el carrer Rius i Tauler. En pocs segons es va formar un embús de cotxes monumental, va aparèixer el regidor d'esports, Arechavala, que es dirigia cap a l'ajuntament. Sorprès i esparverat per aquella insòlita situació i donat que alguns membres de la junta del club, es trobaven en el lloc, es va decidir mantenir una reunió immediatament a l'ajuntament.. Va ser una reunió tensa, però va permetre aclarir la situació: tot havia estat fruit d'un malentès.